Realitzant un breu recorregut pel poble, podem trobar alguns edificis d'interés, com l'església parroquial de Ntra. Sra. de l'Assumpció, construïda el 1637, d'estil herrerià. Consta d'una nau amb onze capelles, en una de les quals es troba una talla de la Mare de Déu de Montserrat que va ser portada en processó el 1967 des del monestir català, i un campanar de tres cossos.
Continuant amb el passeig, podem destacar alguns carrers estrets, de fisonomia morisca, com per exemple el carrer del Pintor José Ribera, conegut antigament com el carrer del Fosar per existir allí durant els primers anys d'existència de la vila el lloc de soterrament junt a l'Església, carrers també com el de Mitja Galta, Troneta i altres, arribarem per aquest mateix trajecte a l'Antic Pòsit Agrícola (edifici de 1792), actualment està reformat i és allí on s'ubica l'arxiu municipal, en la façana s'observa el rètol realitzat en ceràmica valenciana, en el que apareix ressenyat l'escriptura "escoles de xiquets i xiquetes 1929", i un escut monàrquic de l'època el timbre del qual ha sigut danyat en els temps de la Segona República i que ha quedat així per al seu record.
Un altre edifici que podem trobar en el carrer Bon Aire, són les antigues escoles (1889), que fins fa poc allotjaven l'escola infantil i l'escola d'adults. El que era l'esplai escolar ha sigut habilitat com a parc públic.
No podem deixar de visitar el barri de l'Era Alta, en la part més alta del nucli urbà, des d'allí es disposa d'una millor vista per a observar la part est del poble, prop d'allí trobem un altre parc públic.
Eixint ja del nucli urbà, destaca la serra del Castellet, plec de calcàries dolomites del triàsic, la cima de la qual està singularment erosionada, probablement origen del nom del poble. Es troben allí  ruïnes d'un castell àrab així com diverses coves.
També en els voltants del poble i junt al poliesportiu municipal, trobem la font del Pantà, lloc d'esplai, entre arbres sicòmors i xops. El seu nom es deu a l'existència d'una presa del segle XVII que encara es conserva. És el lloc que per tradició els veïns trien per a berenar la mona en els dies de Pasqua.
Un poc més al sud destaca el castell d'Alcalà, format per uns vestigis de muralles, torres i un aljub d'un castell musulmà de l'època taifal. És aquest mateix castell el que dóna nom a la subcomarca Vall dels Alcalans.
Prop d'allí trobem la cova Fumada, en un paisatge, els Estrets, de singular bellesa, on el riu Magre estanca i es poden observar agrons i altres aus que fan allí escala en la seua migració. La cova Fumada ja servia de límit entre els termes de Llombai i Montserrat des del segle XIV. Si s'observa detingudament aquesta cova i la muntanya on s'ubica, des de la carretera dels estrets, alguns diuen que té una semblança a un drac i sorgeix la faula i la llegenda.
En el terreny de l'arqueologia, podem trobar un jaciment de l'edat del Bronze en el Castellet (investigat pel SIP el 1972) i a les Coves. També hi ha restes de viles rústiques romanes en els Xarcons i la muntanyeta del Rajolar.
També per a aquelles persones a qui els agrada conéixer dels fòssils, poden acostar-se als alts que hi ha entre la font de Birlongo i la Soroixa, on hi ha gran quantitat d'ells, prop de la muntanya coneguda com el Puntal en els contraforts de la serra Falaguera.
A més, i per als amants de la naturalesa, hi ha una microreserva a les Coves i dos sendes homologades, el PR 272 i el SL 48.

Les festes en el municipi  comencen a mitjan juliol, amb un Festival de Bandes que organitza la Societat Instructiva Unió Musical.
Ja en la segona quinzena del mes de juliol, es realitza la Setmana Internacional de Música de Cambra en el marc incomparable de la plaça de l'Església, de la qual ja es porten XXVIII edicions. Aquesta setmana cultural de música es complementa amb la realització de cursos de perfeccionament musical d'instruments com la trompeta, violí, trompa, flauta i clarinet, amb professors de gran renom.
Les festes patronals en honor a Ntra. Sra. de l'Assumpció i a Sant Roc se celebren els dies 15 i 16 d'agost. Amb els actes habituals: processons, cavalcades, balls i concerts.
També són de destacar la Cordada i els castells de focs artificials, actes en què s'uneix el foc i la festa, i en els que els joves festers posen un gran interés.
Els més menuts també poden gaudir de la festa amb actes organitzats per a ells com balls de disfresses, curses, concursos de dibuix, etc. En aquest punt cal indicar la gran labor que realitza la colònia de Montserrat a València, bolcada aquesta Associació amb els xiquets i els joves.
Per a mitjan d'agost i a continuació de les festes patronals, té lloc la Setmana Taurina amb la instal·lació d'una plaça de bous portàtil en què es realitzen corregudes de jònecs, concursos de caps, desafiaments entre ramaders, espectacles..., i com no, la Prova i Entrada, és un dels actes més característics d'aquesta setmana taurina i consisteix en la solta dels caps pels carrers del poble.
No acaben ací les festes al poble, al mes de març i una setmana després de Sant Josep, tenim la Falla de  Montserrat. En aquests dies de festa els fallers fan partícips a tot el poble i als visitants en els actes que es realitzen (despertades, cavalcades, xocolatades amb bunyols, balls, etc).
En la festivitat de l'1 de maig, s'organitza el dia de les paelles, en el que tots els veïns i visitants assisteixen a una menjar de paelles que organitza l'Ajuntament.
L'Església Catòlica té una molt bona consideració en aquest poble, i normalment se celebren tots els actes religiosos que calga celebrar; cavalcada de reis, processó del Corpus, processó de la Mare de Déu dels Desemparats, processó del Cor de Jesús, festivitat de Sant Antoni...
Com es pot comprovar, a Montserrat hi ha una festa per a cada gust.

Quant a la gastronomia, aquest poble compta amb dos productes especialment típics, com són la Mistela i la Mona de Pasqua.
El vi de licor moscatell o mistela s'obté de la simple mescla de most fresc de raïm moscatell (les vinyes del qual han sigut idònies en aquest terme) i 15 graus d'alcohol. Aquesta mistela s'elabora a la cooperativa local, i en gran mesura s'exporta el most de moscatell a altres llocs de la geografia nacional per a l'elaboració d'aquest producte. Mistela Nova és la marca comercial que la cooperativa ha posat al seu producte.
La Mona de Pasqua (bescuit, ou i merenga) consisteix en un bescuit amb un ou dur roig al mig, i va decorada amb merenga, tres rosetes de merenga rosa i dos rosetes verdes. Hi ha notícies que al segle passat ja es feien aquestes mones de Pasqua.
Un altre producte també típic d'ací és la botifarra d'arròs, que poden adquirir en qualsevol carnisseria de les moltes que hi ha en aquesta localitat.