| Història i Patrimoni |
|
|
|
HISTÒRIA DEL MUNICIPI Els primers vestigis que es coneixen d'aquest municipi són de l'Edat de Bronze, i consisteixen en les restes de dos establiments propis de la cultura del Bronze valencià existents a la serra del Castellet, a un costat i a l'altre del Portell (nom amb què es coneix l'accés a la muntanya). En aquest mateix lloc s'han trobat restes de l'època romana: ceràmica, monedes... La presència de la cultura musulmana queda patent a les ruïnes dels castells d'Alcalà i el de la serra del Castellet, i en el nom de distints paratges coneguts com Soroixa, Carcalí, Suaira, Busqueïta... Els historiadors locals pensen que l'origen de l'actual població és el d'una alqueria musulmana. L'Al-Qarya de Montserrat, com totes les de la zona, era un nucli xicotet de producció agrícola de cereal, com si fóra una continuació de la vila romana. Els seus habitants probablement eren descendents d'aquells que durant els primers segles van habitar a la vila romana del maset del Rector, en la part oriental del terme. El castell dels Alcalans és una fortificació de l'època de taifes (S. XI), en què les preocupacions defensives estaven servides per aprofitar els accidents naturals de la roca calcària on s'assenta i amb la construcció d'una doble muralla, molt més alta en aquells punts més accessibles. El primer document escrit del que es té constància que ens parla sobre aquesta vila, és la donació que el rei Jaume I va fer a Ximén de Tovia, primer senyor feudal de la nostra vila des de la reconquesta cristiana; i consta en el Llibre del Repartiment de la manera següent: «A Ximén de Tovia, li done el castell de Montserrat amb una alqueria situada al seu peu, i l'alqueria que diuen de Real, que està entre Alcalà i Montroi, amb forns i molins», 13 d'agost de 1240. És, per tant, aquesta la primera vegada que s'anomena en document escrit i en llatí el nom del poble MONTE SERRATU, i els historiadors determinen doncs que amb aquest topònim el Conquistador va reconéixer la muntanya on s'ubica el Castellet als peus de la qual es trobava la població, antigament una alqueria àrab. Des del 1307 fins al 1763, el senyoriu de Montserrat va pertànyer al famós llinatge dels Pérez Zapata de Calataiud. El 1599, el rei Felip III va concedir a Luis Pérez Zapata de Calataiud el títol de comte de Real. Des de 1763, el senyoriu va passar al ducat de Vilafermosa. Amb l'expulsió dels moriscs que va tindre lloc l'any 1609, Montserrat va quedar despoblat, i anys després, les 70 cases que van deixar van ser ocupades per tretze famílies vingudes de terres d'Aragó i Catalunya. Es va atorgar nou document de Carta de Poblament als nous habitants el 10 de juliol de 1611. A l'inici del segle XVIII, Cavanilles conta que Montserrat tenia 70 veïns (unes 280 persones). Al llarg d'aquest segle es produeix un important creixement demogràfic i econòmic, per les causes següents: · Expansió vitivinícola. En només setze anys es quadrupliquen les vinyes dins del terme, principalment per la instal·lació de fàbriques d'aiguardent a la comarca, i la gran propagació del comerç d'aquest licor. · Increment dels preus agrícoles, que fan crear interés en l'augment de les terres de cultiu, l'ús de noves tècniques i una regulació de l'aigua del reg. Es construeix la presa del Pantà. · Es mantenen les manufactures de la seda i l'espart. La producció agrícola de Montserrat era de «300 cànters de vi, 500 arroves d'oli, 20 de garrofes, 700 cafissos de blat i 600 lliures de seda» (Cavanilles,1795). Paral·lelament a aquest procés social i econòmic, durant la segona meitat del segle XVIII, té lloc la primera ampliació del nucli urbà. Comencen a construir-se cases al voltant del camí llavors principal, València-Real, i així apareixen els carrers de l'Església, el Major i el de València. A finals de segle es forma el carrer del Pòsit, per a iniciar amb la centúria del XIX amb la consolidació del carrer de Sant Antoni i la plaça Nova. L'any 1786 té lloc en aquesta població el Cens de Floridablanca, el qual es resumeix de la manera següent: Total habitants: 797 En el Diccionari geogràfic, històric i estadístic de Pascual Madoz, també podem trobar la seua referència a Montserrat, quan l'any 1845 diu: «Lloc amb Ajuntament i diòcesi de València, partit judicial de Carlet, situat a la falda occidental d'un muntanyeta a l'esquerra del riu Juanes o Magre. El baten tots els vents, el seu clima és sa. Té 80 cases, inclosa la de l'Ajuntament i la presó, escola de xiquets, a la qual en concorren 40 i una altra de xiquetes de 30 d'assistència, església parroquial i un cementeri ventilat als afores del poble. Té 282 veïns, 1.171 ànimes i 171 contribuents». Deixant un poc a banda la història i entrant ja en l'època actual, hem vist com durant aquesta dècada dels 90 s'ha produït un augment d'habitants, que d'alguna manera ha vingut a trencar la constant demogràfica que havíem tingut com a xifra fixa durant aquest segle XX. L'any 1990, Montserrat comptava amb 2.523 habitants, quasi la mateixa xifra que hi havia a començament de segle. Aquesta era la xifra que havíem tingut com a fixa, variant molt poc d'uns anys a altres, a excepció del període 1918 i anys següents, que com a conseqüència de les defuncions produïdes per la gran epidèmia de grip (La Gran pandèmia de grip durant els mesos d'agost, setembre i octubre de 1918) i una baixada de la taxa de natalitat, es va reduir la població en un 13%. Segons l'última dada aprovada per l'INE, a 1/1/2008, a Montserrat hi ha 6.089 habitants. Aquest increment no es deu a un augment de naixements, encara que sí que puga tindre importància l'esperança de vida, la raó principal ha estat el flux de població immigrant, tant nacional com estrangera. Els factors d'influència que han donat origen a aquest moviment de població són: · La consolidació de diverses urbanitzacions i la proliferació de nombroses edificacions disseminades, que fan que aquest municipi compte amb un potencial de vivenda elevat. · La millora de les xarxes de carretera que redueix el temps de distància a l'àrea metropolitana de València. · Aspectes de tipus social i econòmic de tipus molt divers. Evolució de la població de Montserrat: Any Habitants ONOMÀSTICA Com hem dit al llarg d’aquest recorregut històric, la fesonomia peculiar que presenta la muntanya als peus de la qual se situa el nucli urbà del poble, ha sigut probablement l’origen del topònim Montserrat. Ara bé, l’origen d’aquest nom ha abraçat diverses teories, la que afirma que és un topònim llatí de l’època romana, altra que es basa en què es tracta d’un adjectiu àrab (mutsärär) que significa “alegrat, content, feliç” i que els conqueridors per similitud amb el seu Montserrat llatinitzaren, o la que assegura que seria el nom que donaren els repobladors. Quant a la primera teoria, no hi ha cap indici arqueològic que fonamente l’origen romà del poble, i de fet la primera referència escrita del nom del poble és el Llibre del Repartiment, datat l’any 1240. Quant a la segona, és poc probable que els àrabs feren referència al seu poble com a “poble content”, si tenim en compte que ben a prop d’ells hi havia un poble que també feia referència al mont als peus del qual se situava, com és Montroi (monte-rubeo). Així que vistes aquestes afirmacions, la teoria que sembla més probable és la que afirma que Montserrat podria ser un manlleu agafat pels àrabs al llatí de la paraula MONTE SERRATU, i que l’adaptarien a la seua fonètica. En arribar els repobladors, veure la muntanya i escoltar el nom del poble de boca dels seus habitants, no dubtarien en readaptar-lo a la seua parla, tenint la referència del seu Montserrat. PATRIMONI LA SERRA DEL CASTELLET L'ESGLÉSIA L'HIMNE DE MONTSERRAT El nostre himne és lletra del poeta Ricard Sanmartín i música de Juan Evangelista Martínez García, aquest últim, fill d'aquest poble (1900-1963) i director i mestre de la nostra banda de música durant molts anys. Va ser compost per iniciativa del llavors president de la colònia de Montserrat a València, el Sr. Alfredo García Campos, i aprovat per l'Ajuntament presidit pel Sr. Anicento Campos Campos. Es va estrenar el 14 d'agost de 1962, en vespres de la Mare de Déu d'agost, patrona d'aquesta Localitat. La seua presentació va ser un èxit i va tindre una gran acollida per part de tots els veïns. Lletra de l'himne: Montserrat, ala lleugera ...... SI US INTERESSA SABER COM CONTINUA LA HISTÒRIA, contacteu amb Àngels Jiménez (gestora cultural de l’Ajuntament de Montserrat) i us la facilitarà. Tel. 962998178 ext.3 /tel. 962988000 ext.102/ Aquesta adreça de Email està protegida contra els robots d'spam, necessita activar Javascript per veure-la |
